Amb els anomenats "Ajuntaments Democràtics", a Rubí i a altres poblacions de Catalunya es va canviar l'estructura de les Festes Majors i es va potenciar la participació activa de les entitats de Cultura Popular i Tradicional Catalana. A Rubí no constaven antecedents de grups de foc, no així en el cas dels gegants i d'altres figures (cap-grossos) i això va obligar a l'Ajuntament a haver de portar Colles de Diables de fora per a la Festa Major de 1980 i següents.

 

L'any 1984 va néixer la primera Colla de Diables a Rubí. La majoria dels seus socis fundadors eren membres dels bombers voluntaris de Rubí i del Centre Excursionista. La colla fou batejada amb el nom de Colla de Diables de la Riera (més tard canviaria el nom pel de Colla de Diables de la Riera de Rubí, per què hi havia una altra colla amb un nom semblant) i va prendre part activa a la Festa Major d'aquell any, encara que anava arropada per colles més foguejades. Als darrers vuitantes, van sorgir dues Colles més a la nostra ciutat, Els Extrident-Cia i Les Bruixes del Guspira. Amb aquestes aparicions, el correfoc de Festa Major ja no necessitava ( en vistes al pressupost "congelat") de la participació de colles foranes.

 

Com passa a tota associació, cap de les tres colles es va lliurar de problemes i/o tensions internes, i així, als anys noranta, dues van desaparèixer i la colla degana es va escindir l'any 1994. Els membres fundadors originals, exceptuant un parell, van crear la Colla de Diables de Rubí ("la línia dura"), encara que fins l'any 1996 no seríem "legals" (entenem per legals el fet de la inscripció al Registre d'Entitats Culturals de la Generalitat i de l'Ajuntament, tràmits amb Hisenda i altres procediments burocràtics).

 

Les actuacions de les Colles de Diables a Rubí no estan limitades al correfoc de Festa Major. Des de l'any 2000 i gràcies a l'aparició de la Taula de Cultura Popular i Tradicional de Rubí, el primer dia de la Festa, i abans del pregó, es fa una cercavila amb totes les entitats de Cultura Popular (seguici de Festa Major), on són el Diables els que encapçalen la comitiva amb una tronada. D'altra banda, amb la recuperació de la festa de sant Roc (segona Festa Major de Rubí) es fan dues activitats pròpies dels Diables, els versots i les matines.

Els primers es fan dissabte al capvespre. Els versots són un repàs satíric i en vers (teòricament heptasíl·labs i amb rima assonant) dels esdeveniments locals i d'altres àmbits del darrer any. Els versots es reciten des del balcó de l'Ajuntament i els polítics locals són a la plaça en qualitat de públic.

 

Les matines són per fer aixecar a la gent el diumenge, encara que a la hora que es fan a Rubí (nou del matí), perden gran part de la seva essència (al meu poble les fem a les set). És el que es coneix com tronada de sant Roc i sortint de la plaça Pere Aguilera, fa un recorregut pels carrers de Rubí fins al carrer sant Jaume. Seria semblant (per la finalitat, no pas pel mètode) al que fan els trabucaires el dia de la rua de sant Antoni.

 

L'any 2004 l'artista local Pep Borras va construir la nostra Bestia de Foc, un senglar anomenat "El Pilós", que el fem servir per obrir els correfocs, de vegades, com si es tractés d'un Ceptrot, altres vegades, o es pot anar de "farra" tot solet, com a Castellbisbal al Correllengua 2009. Porta vuit punts de foc davanters i dos més darrere.

 

La Colla de Diables de Rubí ha col·laborat amb l'Ajuntament en actes d'inauguració, com seria el cas del Castell de Rubí i de la Torre Basses, en Carnestoltes (gairebé cremem l'Ajuntament), en Reis (no pas a la cavalcada) i quan es feia el pessebre vivent de Sant Muç, teníem l'infern.

 

D'altra banda la Colla de Diables de Rubí fora de la nostra població ha participat en els correfocs de El Vendrell, L'Estany (Moianès), Castellbisbal, Ripoll i Cunit.

​​QUI SOM I QUÈ FEM?